No parlis de mi quan me'n vagi

La fotògrafa Valentina Morera convida quatre antics amics que fa molts anys que no veu a sopar: l’Isi Solís, una funcionària autonòmica; la Nela Zubiri, una preciosa fugitiva basca; el Rat, un polític corrupte i el Nil Portolés, un dibuixant famós. A part de tots ells, a la novel·la també hi apareixen fantasmes protectors de la casa: la senyora Cogito i en Fluxus, l’espectre d’un amic mort, que conviuen amb la Valentina i preparen el terreny.
A través de tots aquests personatges, es crea una història irònica i colpidora, acompanyada de cançons que entreteixeix passat i present i fa un retrat molt acurat de la societat dels anys del franquisme, l’intent de cop d’estat... A més a més, es tracten temes propis de cada moment, com els moviments polítics durant la transició, i d’altres que són ben vigents com l’homosexualitat, la sida, la corrupció...
Una novel·la que fa una descripció de Barcelona (carrers, places, llocs importants...) i ens permet viure de prop les transformacions que pateix aquesta ciutat durant trenta anys.

Mercè Ibarz Ibarz (Saidí, Baix Cinca, 23 de setembre de 1954), és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora. És doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Va iniciar la seva trajectòria com a periodista durant la transició espanyola, el 1976, com a redactora del diari Avui formant part de la primera generació de periodistes que van començar la seva vida professional escrivint directament en català.
Narradora i assagista, com a escriptora es va donar a conèixer el 1993 amb La terra retirada, crònica de les transformacions del món rural contemporani vistes des de Saidí i relat biogràfic. Ha destacat com a biògrafa de l'escriptora Mercè Rodoreda i ha publicat recerques i estudis sobre Luis Buñuel i sobre cinema documental. Actualment és columnista de l'edició catalana d'El País i del diari digital Vilaweb, a més de professora a la Universitat Pompeu Fabra.