El peó situa el cor de la trama a Estocolm, l'hivern del 1962. Allà, sobre un tauler d'escacs, es disputa una partida entre dos homes de mons oposats. El mallorquí Arturo Pomar, l’Arturito, el nen prodigi que el No-Do va instrumentalitzar durant la postguerra fins a convertir-lo en la icona d'una Espanya en blanc i negre i un americà jove, excèntric i ambiciós: el gran mestre Bobby Fischer. Tots dos van servir el poder de manera indirecta. Tots dos van ser peons: un, del franquisme; l’altre, de la guerra freda.
Paco Cerdà basteix una història sobre el compromís polític, els escacs i el poder aixecada al voltant dels setanta-set moviments d'aquell enfrontament mític. A les seves pàgines s’hi traça la crònica de nombrosos «peons» que van sacrificar la vida per les seves idees arreu del món.
