Rayo Verde Editorial

Elatsoe és la història d'una protagonista valenta i decidida que, amb l'ajuda dels seus amics, haurà de fer un viatge i enfrontar-se a la realitat d'una ciutat i les seves perversions. La combinació de misteri, fantasia, terror i mitologia confereixen un valor extraordinari a una història deliciosa i màgica.

Encara n'hi ha que recorden bé els fets del 1976, l'any que van tancar el monstre, quan la gent es va endinsar al canyissar amb escopetes, matxets i garrots; i amb la gàbia. Van creure's lliures per sempre de la maledicció. Ignoraven que terra endins, embolcallats per una voluntat contrària al món, maligna, hi bategaven diamants, la veta més gran del planeta. Per revertir la decadència que porta a la seva fi, la humanitat només compta amb uns nens esclavitzats en unes mines perilloses, una bruixa vella i un cap tribal deprimit. Però també els que ens vetllen, els que ens estimen.

Stalker ens ofereix la seva tercera obra, sisena entrega del cicle Motorsoul: aquest cop viatgem a Sierra Leone.

Escrits llibertaris és un recull imprescindible del pensament llibertari d'Albert Camus, Premi Nobel de Literatura 1957, on reflexiona sobre la justícia, la llibertat, l'absurd i la rebel·lió, i que és fonamental per entendre l'autor i el nostre temps.

Albert Camus complementa i enriqueix amb aquests textos la seva narrativa i el seu assaig L'home revoltat, una obra fonamental sobre l'ésser humà i la història de la revolta i el poder. Així ens ofereix noves perspectives sobre la ja molt coneguda bibliografia de l'autor i les seves posicions ideològiques, defuig la imatge de l'autor allunyat de la societat del seu temps, perfila noves idees sobre les relacions sociopolítiques i, en definitiva, contribueix a repensar la imatge de l'autor que es tenia fins aleshores. Aquest recull ens interpel·la ara més que mai per trobar solucions a les crisis de les esquerres i per combatre les accions de l'extrema dreta.

1977, Amsterdam. Cuando su mujer le cuenta que está embarazada, Cornelis se va de casa. El avión que toma hacia Tenerife se estrella y este peluquero desaparece sin dejar rastro. Años después, Simon, su hijo, empieza a indagar sobre la desaparición.

1977, Amsterdam. Quan la seva dona li diu que està embarassada, en Cornelis se'n va de casa. L'avió que agafa cap a Tenerife s'estavella i aquest perruquer desapareix sense deixar rastre. Anys després, el seu fill Simon comença a indagar sobre la desaparició.

Una anàlisi implacable de la migració com un dels pilars de la governança global i com un factor determinant en la creació de classes marcades pel gènere i la raça.

Harsha Walia defuig les explicacions simplistes de les crisis dels migrants i els refugiats i ens les mostra com a conseqüències inevitables de la conquesta capitalista i, alhora, de l'empobriment mundial derivat del canvi climàtic. Frontera i llei explora les diverses lògiques de la gestió de les fronteres: desplacen, immobilitzen, criminalitzen, exploten i expulsen migrants i refugiats. L'autora esclareix com les fronteres no tan sols divideixen la classe treballadora internacional sinó que, a més, consoliden les elits, la classe governant, i els règims nacionalistes i racistes.

Walia posa al descobert la intencionalitat de les mecàniques brutals de les fronteres, amb la dissecció de la inhumana política de gestió de fronteres nord-americana, de les fronteres externalitzades i colonials de l'Europa fortalesa i l'Àustralia blanca o de les migracions del Golf Àrab i Canadà per a la regulació ciutadana i les polítiques de control laboral.

Una lectura esclaridora en aquests temps de guerra, desigualtat, canvi climàtic i crisi sanitària mundial. Frontera i llei és una crida inequívoca a la revolució.

La recerca del pensament lliure és una activitat constant. A Ensenyar pensament crític, hooks considera l'aprenentatge com el primer espai per defensar la diversitat, la igualtat i, en definitiva, la democràcia.

Si l'ensenyament és l'espai on desenvolupar el pensament crític, i l'aprenentatge és una activitat que dura tota una vida, aquest llibre aborda alguns dels problemes més urgents que hem d'afrontar avui en dia dintre i fora de l'aula. Ensenyar pensament crític és un llibre imprescindible per a qualsevol persona que vegi l'educació com a pràctica de la llibertat.

A més de ser un manual per trobar eines atrevides amb què enfocar l'ensenyament, també prova de capgirar-ho tot, fins i tot a nosaltres mateixos. Hooks qüestiona com hem après fins ara, qüestiona els referents i qüestiona el complex equilibri que ens permet ensenyar, valorar i aprendre a partir d'obres escrites per autors racistes i sexistes, entre d'altres.

Amb aquesta obra intel·lectual, provocadora i alegre l'autora celebra i reivindica el poder del pensament crític. Sens dubte, proposa un canvi de paradigma en l'educació, l'aprenentatge i la transformació social.

La búsqueda del pensamiento libre es una actividad constante. En Enseñar pensamiento crítico, hooks considera el aprendizaje el primer espacio para defender la diversidad, la igualdad y, en definitiva, la democracia. Si la enseñanza es el espacio donde desarrollar el pensamiento crítico, y el aprendizaje es una actividad que dura toda una vida, este libro aborda algunos de los problemas más urgentes que debemos enfrentar hoy en día dentro y fuera del aula. Enseñar pensamiento crítico es un libro imprescindible para cualquier persona que vea la educación como práctica de la libertad. Además de ser un manual para encontrar herramientas atrevidas con las que enfocar la enseñanza, también intenta cambiarlo todo, incluso a nosotros mismos. Hooks cuestiona cómo hemos aprendido hasta ahora, cuestiona los referentes y cuestiona el complejo equilibrio que nos permite enseñar, valorar y aprender a partir de obras escritas por autores racistas y sexistas, entre otros.

Con esta obra intelectual, provocadora y alegre la autora celebra y reivindica el poder del pensamiento crítico. Sin duda, propone un cambio de paradigma en la educación, el aprendizaje y la transformación social.

Jean-Baptiste Clamence és un complet egoista. Un home enamorat d'ell mateix. Fins que un esdeveniment capgira la seva vida: un vespre, tornant a casa, Jean-Baptiste passa per un pont des d'on presencia com una noia es llança a l'aigua. Ell no fa res per ajudar-la. Des d'aquest moment, la sensació de culpa augmenta fins a convertir-se en una obsessió. L'incident l'ha abocat a plantejar-se tota la seva existència, que ara jutja com a inútil i pretenciosa. Ja no aguanta més. Una nit, confessa la seva història en un bar d'Amsterdam…

Art (in)útil reflexiona al voltant de la idea d'artista emergent i institució cultural com a ens legitimador. El contingut d'aquest marc només és la punta de l'iceberg sobre la mediatització cultural entre art, artista i institució, però serveix per entendre com s'inicia l'artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Així és com s'allunya l'art de ser una eina política crítica de pensament, i es converteix en producció i, per tant, en un producte més del context postfordista.

A partir del canvi de paradigma sobre la idea d'exposició amb l'objectiu de donar visibilitat a obres —una visibilitat necessària perquè arribin a ser art—, Daniel Gasol es pregunta si l'artista s'adapta a la producció institucional que s'entén com a art. L'autor també valora si, per contra, és l'exposició institucional la que dota el treball d'una importància hipotètica, amb la conseqüència indirecta de generar legítimament creacions confrontants de semblança formal i conceptual.

Gasol explora l'existència de diversos tipus de creació o contextos que projecten què ha de ser art, així com sobre què considerem art emergent o obra expositiva. També qüestiona les institucions adients per exhibir produccions artístiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creació i l'exposició d'art.

Arte (in)útil reflexiona en torno a la idea de artista emergente e institución cultural como ente legitimador. El contenido de este marco solo es la punta del iceberg sobre la mediatización cultural entre arte, artista e institución, pero sirve para entender cómo se inicia el artista en un circuito y qué mecanismos se utilizan para absorberlo. Así es cómo se aleja el arte de ser una herramienta política crítica de pensamiento, y se convierte en producción y, por tanto, en un producto más del contexto posfordista.

A partir del cambio de paradigma sobre la idea de exposición con el objetivo de dar visibilidad a obras —una visibilidad necesaria para que lleguen a ser arte—, Daniel Gasol se pregunta si el artista se adapta a la producción institucional que se entiende como arte. El autor también valora si, por el contrario, es la exposición institucional la que dota al trabajo de una importancia hipotética, con la consecuencia indirecta de generar legítimamente creaciones colindantes de semejanza formal y conceptual.

Gasol explora la existencia de diversos tipos de creación o contextos que proyectan qué debe ser arte, así como sobre qué consideramos arte emergente o obra expositiva. También cuestiona las instituciones adecuadas para exhibir producciones artísticas, y cómo el sistema del capital y laboral afecta a la creación y la exposición de arte.

Romper la tierra expone las mentiras del mundo rural y reflexiona sobre la percepción engañosa que tenemos de nuestro entorno. A través de varios capítulos, y en un formato inspirado en el manifiesto, Dunyó estimula al lector a repensar cómo nos relacionamos con el tiempo, la tierra y lo que producimos. El autor analiza también nuestras formas de consumo y el vínculo con nuestro estilo de vida, mientras rechaza la sobreexplotación, la prisa y la violencia contra la naturaleza y contra nosotros mismos.

Con un lenguaje evocador y poético, pero a la vez con un estilo provocador y sin complejos, nos hace replantear las prioridades para combatir los discursos de la lógica del capitalismo.

Es una obra imprescindible para conocer y entender aspectos entorno a la diversidad, el equilibrio y la sostenibilidad que nos hará cuestionar nuestras propias dinámicas y pasar a la acción.

Estripar la terra exposa les mentides del món rural i fa una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn. A través de diversos capítols, i en un format inspirat en el manifest, Dunyó estimula el lector a repensar com ens relacionem amb el temps, la terra i el que hi produïm. L'autor analitza també les nostres formes de consum i el vincle amb el nostre estil de vida, mentre rebutja la sobreexplotació, la pressa i la violència contra la natura i contra nosaltres mateixos.

Amb un llenguatge evocador i poètic, però alhora amb un estil provocador i sense complexos, ens fa replantejar les prioritats per combatre els discursos de la lògica del capitalisme.

És una obra imprescindible per conèixer i entendre aspectes al voltant de la diversitat, l'equilibri i la sostenibilitat que ens farà qüestionar les nostres pròpies dinàmiques i passar a l'acció.

Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa. El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps.
Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.

Guanyadora del Whitbread Award i finalista del Man Booker Prize, L'accidental és l'espectacular novel·la que Ali Smith escriu sobre una nena de 12 anys, la seva família i els seus secrets.

Una família s'instal·la a una casa de camp a Norfolk durant tres mesos perquè la dona i mare de la família pugui acabar la seva nova obra. Després arriba l'Amber, una dona de qui no saben res però que modifica les seves rutines i la seva realitat. L'Amber oferirà noves perspectives sobre les seves vides i els seus secrets però… Qui és ella? A qui han obert la porta de casa seva?

Atrevidament intel·ligent i escrita amb una irresistible aroma de lirisme i saviesa, L'accidental explora la naturalesa de la veritat, el paper i la necessitat dels canvis i el transformador poder de saber explicar històries.

Aquest llibre és una novel·la sobre la infància i els records, un meravellós text que ens farà viatjar en el temps i en l'espai mitjançant petites diapositives endreçades amb cura.

Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances; també viatjarem a una Barcelona on al Park Güell hi jugaven els nens fent volar estels al turó de les Tres Creus, i on podíem agafar el tramvia trenta-nou per baixar de la Plaça Rovira a la Barceloneta.

Ens trobarem amb els jocs amb les lletres de la sopa, els mareigs quan viatjàvem en cotxe, baixar al pati en fila índia o aquella insistència estranya dels adults en una frase que no sabíem massa bé què significava: «Porteu-vos bé!».

Un viatge a la nostra memòria i a la felicitat de moments aparentment insignificants.
Només aparentment.

una expedición al Río de la Plata en el siglo XVI, una tribu captura al grumete del barco, quien pasa allí los siguientes diez años y va convirtiéndose, a lo largo de su estadía, en otro. El grumete recuerda el tiempo junto a los nativos, el ritmo de sus apetitos y su relación con la lengua, y sigue preguntándose por qué fue él, entre toda la tripulación, a quien mantuvieron con vida. «El entenado» es una de las obras más celebradas de Juan José Saer. Coedición digital Laguna Libros — eLibros, derechos solo para Colombia.

Las nubes narra la historia de un joven psiquiatra que, en 1804, conduce a cinco locos hacia una clínica, viajando desde Santa Fe a Buenos Aires. Con él va una caravana de treinta y seis personas: locos, prostitutas, gauchos y una escolta de soldados, que atraviesan la pampa sorteando todo tipo de obstáculos. En esta falsa epopeya, que se desarrolla en el infinito escenario de la llanura ante la mirada científica del joven doctor, Juan José Saer concentra los núcleos básicos de su escritura: sus ideas acerca del tiempo, el espacio, la historia y la poca fiabilidad de los instrumentos con que contamos -conciencia y memoria— para aprehender la realidad.

En  La ocasión , novela ganadora del Premio Nadal en 1987, Juan José Saer relata la historia de Bianco, un mentalista italiano que, tras sufrir una vergonzosa humillación pública en el París de mediados del siglo XIX, abandona Europa para establecerse en la remota pampa argentina. Allí conocerá a una joven, Gina, con la que se casará, y también trabará amistad con el doctor Garay López. Las pasiones febriles y brumosas entre estos tres personajes nos conducirán por una historia circular, en la que Saer nos permitirá vislumbrar los peligros de la felicidad en un triángulo amoroso de cuya existencia misma nunca llegamos a estar seguros.
Como en muchas de sus otras obras, lo incognoscible y la frontera entre realidad y delirio vuelven a situarse en el centro de las obsesiones de Saer. Ya desde el inicio contamos con un personaje principal de orígenes inciertos e identidad ambigua, del que lo primero que sabemos es que su nombre, Bianco, no ha sido siempre por el que se ha hecho llamar.

Este libro es una suerte de plano secuencia emocional que va tejiendo lentamente un momento culminante: el asado. Ese ritual quintaesencial de la identidad culinaria argentina se vuelve, en este libro, el hábitat introspectivo de Wenceslao, personaje central que a pesar de estar marcado por la pérdida, sigue adelante. Esta novela se desarrolla entorno a una fiesta de año nuevo en el campo santafesino, y en ella, de la noche a la mañana, están todos los elementos posibles del rito, de la comida y la muerte, desgranados en una prosa casi experimental. Juan José Saer tardó casi una década en terminar esta novela; y no es la primera vez, por cierto, que acude al asado para discurrir sobre la vida.